Bases teóriques

 

    Abans d’aprofundir amb la teoria del desenvolupament i de descriure el model d’ensenyament de l’escriptura i lectura a seguir, voldríem profunditzar una mica amb allò que diuen alguns teòrics als respecte. En aquest cas, hi ha autors afirmant que el resultat del gest gràfic és un “dibuix” (Luquet, 1972) i que l’escriptura sols és un procés de l’evolució del gest gràfic. Sembla ser que hi ha acord en què, quan els infants han arribat a un determinat grau de maduració a través de l’experimentació, és imprescindible treballar el traç fins a aconseguir l’automatització de cadascun dels traços que constitueixen les grafies del nostre alfabet.

 

    Tot i que molts autors han donat la seua opinió sobre les seues investigacions i les conclusions a les quals han arribat, la nostra intenció és centrar-nos en la Teoria del desenvolupament cognitiu de PIAGET.

    Aquestes teories parteixen d’una perspectiva d’aprenentatge centrada en les estructures cognitives innates dels individus. Aquestes estructures s’han caracteritzat des del punt de vista de la capacitat del llenguatge (Chomsky, 1965) i de les estructures cognitives generals (Piaget, 1926).

 

    Els representants d’aquest corrent suggereixen que el desenvolupament de la lectura i l’escriptura es basa en l’adquisició del llenguatge oral. Aquest plantejament sorgeix del supòsit que el llenguatge oral i l’escrit comparteixen les mateixes característiques bàsiques, una de les quals és el fet que es desenvolupen de manera natural (Goodman, 1986). Així, en l’aprenentatge del llenguatge els mots s’aprenen abans que les lletres, les històries es llegeixen abans que les oracions, el significat s’adquireix dins del context de la lectura i l’escriptura. Aprendre a llegir i a escriure implica llegir i escriure activament, més que aprendre a assolir aptituds específiques o a participar en la instrucció formal.