Piaget afirma que els nens creen de forma activa el seu propi coneixement del món i travessen quatre fases, quadre que posteriorment descrivim, dins del desenvolupament cognitiu. Dos processos: organització i adaptació (separació de les idees importants de les que no ho són).

 

Per donar sentit al nostre món, organitzem les nostres experiències, connectem una idea amb una altra i adaptem el nostre pensament per incloure noves idees perquè la informació addicional fomenta la comprensió.

 

Premisses que ja apareixen articulades en la teoria del desenvolupament de Piaget (1926) i que resulten crítiques per a aquesta perspectiva. Són:

 

• L’infant construeix coneixements activament, és a dir, actiu.

 

• El desenvolupament cognitiu passa per una sèrie d’estadis i els canvis en aquestes estructures són conseqüència de la interacció entre l’individu i el medi.

 

• El pensament s’assembla a les estructures lògico-matemàtiques. Piaget creia que ens adaptem de dues maneres: assimilació i l'acomodació (per incloure noves idees perquè la informació addicional fomenta la comprensió). 

Estadis de desenvolupament segons Piaget