De 2 a 7 anys aproximadament.

 

És el període de preparació de les operacions concretes, perquè el nen no és capaç de realitzar operacions mentals. Encara que sí que poden fer una representació simbòlica del món, no tenen encara l'habilitat per dur a terme pensaments operacionals (accions mentals que permeten als nens realitzar de forma mental allò que abans feien de forma física). Les operacions s'entenen com un conjunt d'accions interioritzades, organitzades en sistemes, dependents unes de les altres i reversibles. El nen va elaborant mentalment sistemes d'accions que estan relacionades, i això és el que constitueix les operacions.

 

El subperíode preoperacional s'estén des del període sensomotor (des dels 18 mesos - 2 anys) fins a l'aparició de les operacions concretes (6-7 anys). És quan es formen els conceptes estables, apareix el pensament racional, i sorgeixen l'egocentrisme i les creences màgiques i sincrètiques. El terme preoperacional remarca la dificultat de realitzar operacions mentals. Els símbols estan limitats per la seva dificultat per al maneig de la lògica.

 

 

 

La consecució de la identitat.

 

Característiques del nen preoperacional: La dificultat per tindre en compte simultàniament diversos aspectes d'una situació. El nen se (es) centra en el tret més destacat des del punt de vista perceptiu (alçada d'un dels gots), però descuida un altre element rellevant (el seu gruix). Piaget denomina aquest comportament de centralització.

 

Un altre tret important d'aquesta etapa és la irreversibilitat (estatisme), són incapaços de fer mentalment el «viatge d'anada i tornada» d'una operació a una altra (plastilina).  El nen no entén que una operació pot revertir i tornar a la situació inicial. Els nens no poden transformar mentalment la bola de plastilina en salsitxa i a l'inrevés.

 

 

 

Inici de l'ús dels nombres

 

El desenvolupament del concepte de nombre resulta d'especial interès en aquesta etapa evolutiva. Dominar el nombre implica processos complexos. Piaget pensava que per adquirir aquest domini del nombre era necessari, prèviament, assimilar els processos de conservació, seriació i correspondència un a un, qüestió que comença a dominar en el subperíode de les operacions concretes. Principis que els nens desenvolupen en l'educació infantil:

 

• Correspondència un a un: En comptar només es diu la paraula que correspon amb el nombre per a cada element que es compta (un, dos, tres ...). No obstant això, quan els xiquets no dominen aquesta habilitat poden equivocar-se. Ex. Deixar-se algun o comptar altres diverses vegades.

 

• Ordre estable: llista ordenada, una seqüència fixa (un, dos, tres ...).

 

• Irrellevància de l'ordre: Es pot començar a comptar des de qualsevol ítem d'un grup, i el total serà el mateix.

 

• Cardinalitat: El nom de l'últim número que es nomena és el nombre total d'elements que s'expliquen.

 

• Abstracció: Es pot comptar qualsevol mena de coses.

 

 

 

Es subdivideix en dos períodes:

 

   -    Pensament simbòlic i preconceptual (2-4 anys)

   -    Pensament intuïtiu (4-7 anys)